EL COSTAT OBSCUR DE L´EXISTENCIA
1.PENSANT EN LA MORT
Vivim immersos en el present però en un present que no es un present instantani sinó que te alguna duració, en cada moment estem intentant portar a cap projectes de futur recolsantnos en la nostra experiència passada. Per l´afeccionat al futbol viure en el present significa discutir sobre el partit del diumenge passat per intentar preveure el que passara diumenge vinent. A vegades vivim literalment al dia, a vegades es el final de curs o les vacances o el balanç anual de resultats.
A vegades, poques vegades, ampliem la perspectiva. I quan hagi aconseguit aquest objectiu que mes em proposaré?, fins a on podré arribar? i allargant el limit temporal ens donem compte de que tots els nostres projectes tenen un final en el temps, que tenim un limit absolut que es la mort. Arran d´aquesta constatacio es possible, pero no es segur, que iniciem una reflexió sobre el sentit de la nostra existencia
Altres vegades l´idea de la mort ens escomet directament. Entrem amb el cotxe a l´autopista i s´ens ocorre que podriem tenir un accident mortal. Sentim un doloret al pit i pensem que potser sigui l´anunci d´un infart imminent. En bona mesura, aquests pensaments tenen un contingut positiu, es evident que pensar en la possibilitat d´un accident ens fara ser mes prudents conduint, que la por a un possible infart ens pot impulsar a visitar al metge i a que aquest ens aconselli una dieta i un estil de vida mes regulars i mes sans pero tambe es evident que tenir massa sovint pensaments d´aquest tipus, que obsessionarse amb la possibilitat de la mort, te un caracter malsa incompatible amb una vida satisfactoria.
Hi ha encara ocasions en que l´imatge de la mort s´ens fa present en forma brutal i ineludible i es quan es produeix la mort d´algu que ens es proper i estimat, marit o muller, pares, germans, amics i ens desvetlla records que ja no podrem compartir, projectes que ja no podrem portar a cap, sentiments d´agraiment i sentiments de culpa per no haber sabut o no haver pogut expressar el nostre afecte o respondre a les seves espectatives. I junt amb tot aixó el misteri de la mort que deixa sense sentit tants projectes i que un dia tambe en afectarà a nosaltres.
I queda encara una darrera ocasió en la que l´imatge de la mort s´ens fa present i aquesta vegada en forma ineludible, i es quan la gravetat d´uns sintomes o el diagnostic d´un metge ens informen de que la nostra fi esta propera. Por pel dolor que ens espera i por del desconegut, frustacio pels plans que ja no podrem realitzar, sensacions d´impotencia i d´abando...Resumint. Afortunadament per a nosaltres la major part del temps vivim plenament en el present ocupats en portar a cap projectes a curt termini pero de tant en tant, per una o altra raó, el seu record i la seva presencia s´ens fan ineludibles.
La vida tal com la coneixem, la vida de qualsevol esser viu, protozoo o bacteria, vegetal o animal, implica la mort fins al punt de que un bioleg pugui dir que anomenem vida al conjunt de fenomens que resisteixen a la mort. Els individus de cada una de les especies existents tenen un cicle vital que comença al naixement amb un ascens progressiu fins arribar a una plenitut mes o menys extensa seguida d´una decadencia que acaba amb la mort. Al que podem afegir encara que pot morir per accident en qualsevol moment d´aquest trajecte. L´esser huma, com tots els vivents es mortal pero, a diferencia de tots els demes, no sols es mortal sino que es conscient de la seva mortalitat de manera que pot viure la seva vida com una explosio de vitalitat, pot ajustar les seves ambicions a les possibilitats que l´hi ofereix cada moment del seu desplegament pero al mateix temps sap que tots els seus projectes acabaran amb ka mort i d´una manera o altra s`esforça per trobar algun sentit a aquesta contradicció.
I l´esser huma no existeix sol sino que forma part d´una societat que te una cultura determinada que es mante i evoluciona al llarg de l´historia Totes les societats i totes les cultures han procurat explicar d´alguna manera la mort i han propposat formules per fer.hi front d´alguna manera. Aixi ho han fet les grans religions i aixi ho han fet els grans sistemes filosofics. I els moralistes ens han proposat normes de comportament que donguin sentit a la nostra existencia moral i ens permetin mirar serenament la mort. Pero cada generacio ha de tornar a plantejarse les mateixes preguntes i cada individu ha de refer pel seu compte l´esforç per trobar sentit a la contradicció.ggines no`pretenc proposar ni justificar una concepcio determinada. Crec pero que el tema de la mort, com el del dolor com el de l´injusticia i el mal, a tots ens afecten i a tots, en alguna mesura, ens preocupen i crec que es possible parlar serenament sobre ells i ajudar aixi a que cada hu es forgi les seves propies opinions. Es el que intentaré fer en aquestes pagines
Quedi clar. d´entrada, que no tinc la resposta a l´enigme i que en aquestes pagines sols pretenc ajudar a reflexionar sobre el ytema